SHI-KHA-SHE - COCHISE
APACHE CHIRICAHUA
https://joandalmau57.blogspot.com/
Tomba de Cochise
Enllaç amb informació:
Cochise, de nom apatxe Shi-Kha-She (c. 1812 - 9 de juny
de 1874), va ser un cap dels apatxes chiricahua a Amèrica del Nord que va
liderar una revolta el 1861, donant així començament a l'episodi conegut com
Guerres Apatxes.
Cochise va néixer a la regió de la serra de Chiricahua,
quan aquesta pertanyia al Virregnat de Nova Espanya. En aquest territori
s'havien produït enfrontaments importants entre els mexicans i els apatxes des
de 1831, fins que va ser annexat als Estats Units després de la Intervenció
nord-americana el 1847. A partir d'aquest any va començar un període de
relativa tranquil·litat. Cochise treballava com llenyataire en una parada de
diligències.
La pau va finalitzar quan el 1861 un grup d'apatxes es va
portar el bestiar d'un colon i va segrestar el seu fill de 12 anys. Cochise va
ser erròniament considerat el causant de l'incident pel tinent Bascom, un oficial
de inexpert de 25 anys que només portava quatre mesos destacat en territori
indi. A el comandament de 50 soldats d'infanteria, va citar a Cochise a Apache Pass per declarar. Cochise, que ignorava l'incident de l'segrest realitzat ja
que es trobava a més de 100 quilòmetres de el lloc en el qual s'havia
realitzat, creient que la invitació de Bascom era per concretar la convivència
entre indis i blancs en el territori de nord-est d'Arizona, es va presentar
acompanyat per la seva dona, un germà, dos nebots i els seus dos fills petits.
Bascom estava convençut que el segrest havia estat obra de Cochise, el va
acusar, no va acceptar l'explicació d 'aquest que no tenia res a veure amb el
mateix i el va arrestar juntament amb els seus acompanyants.
Cochise es va resistir i va aconseguir fugir, ferit per
un tret en una cama. Va prendre ostatges per poder negociar el lliurament dels
seus companys que es trobaven encara a la presó però es van crear malentesos,
la desconfiança va acabar creant una gran tensió i les dues parts van acabar
matant als seus ostatges. Cochise es va unir llavors al seu sogre Mangas Coloradas, o Colorado, un cap dels apatxes mimbreños, i junts van dur a terme
nombroses incursions en els terrenys dels colons. Allò va ocasionar nombroses
morts en ambdós costats. Quan els apatxes van començar a dominar la situació,
el comandament militar nord-americà va enviar una expedició a la recerca de
Cochise i el seu sogre.
En 1862, al port de muntanya anomenat Apache Pass,
Cochise i Colorado, amb 500 homes, van defensar la seva posició davant 3000
voluntaris nord-americans. Finalment, el general en cap va fer portar canons,
amb els quals va aconseguir prendre la posició dels apatxes, que van fugir.
Colorit va ser capturat i assassinat en 1863. Cochise va quedar sol com a cap
de la insurrecció apatxe. Ell i els seus homes es van retirar cap a les
muntanyes, on van poder amagar-se. A la primavera de 1871 el comissionat
d'afers indis de Washington no va aconseguir reunir-se amb Cochise, que va
témer una traïció.
A l'abril d'aquest mateix any, uns apatxes van robar
guanyat prop de Tucson, causant la mort a quatre blancs. Els habitants de la
ciutat, a el comandament de William S. Oury, van marxar sobre el campament dels
apatxes aravaipas a Camp Grant, matant als seus 144 habitants, incloent dones i
nens. La matança va provocar l'enèrgica protesta d'president Ulysses S. Grant,
que va enviar a l'comissionat Vicent Colyer a tractar de negociar amb Cochise.
A més, es va transferir a general George Crook a Arizona per prendre el
comandament militar de el sud-oest. Crook no va aconseguir capturar Cochise,
que es va refugiar a Nou Mèxic trencant el cèrcol que l'envoltava juntament amb
els seus homes.
A l'any següent, el general Granger va fer saber als
chiricahua que es disposaria d'una reserva per als apatxes a les muntanyes
mogollones, però ells es van negar a abandonar les terres dels seus
avantpassats, la propietat els havia estat garantida mitjançant un tractat.
Cochise va aconseguir escapar de nou a Arizona i va reprendre les incursions
contra els colons blancs. Al setembre de 1872, el general Oliver Otis Howard va
contactar amb Cochise i li va transmetre els desitjos de el president Grant
d'arribar a un acord definitiu. El va acompanyar un vell amic de Cochise, Tom
Jeffords. L'acord assolit va permetre que els apatxes conservessin una reserva
que comprenia les muntanyes Chiricahua i la vall de Sulphur Spring, molt a prop
de les Dragoon Mountains.
A la primavera de 1874 va morir Cochise de causes
naturals i ho succeeix Gerónimo com a cap dels apatxes.
*********************************************************
Altres enllaços amb informació:
https://apacheria.es/cochise-2/
https://www.larazon.es/cultura/cochise-el-apache-que-creia-en-los-milagros-NC13115282/
https://pueblosoriginarios.com/biografias/cochise.html
*********************************************************
